Ángel Rivière.

Ángel Rivière Gómez (Madrid, 1949 - 2000) va ser psicòleg i científic cognitiu, especialitzat en nens i nenes amb trastorn autista. Va ser catedràtic de Psicologia Cognitiva des de 1990 fins a la seva mort sobtada al 2000.

Són molt aclaridors els seus 20 Punts Fonamentals a l'hora de comprendre la ment d'un nen i nena amb autisme, a l'hora de comunicar-nos-hi i a l'hora de com enfocar l'autisme.

1. Hem d'ajudar a comprendre. Això és, posar ordre i estructurar l'entorn d'aquests nens i nenes
2. Necessiten d'unes pautes i rituals per al dia a dia
3. Demanem-los coses concretes i desxifrables i evitarem l'avorriment i la inactivitat
4. Alhora, no els hi demanem sempre les mateixes coses o rutines. No ens comportem com "autistes"
5. No els hi demanem constantment coses per damunt de les seves capacitats. Oferim la nostra ajuda per a afavorir la seva autonomia i per a comprendre millor les coses però és necessari no sobreajudar
6. La nostra ajuda ha de ser natural, sense convertir-la en una obsessió. Apropem-nos-hi sense sentir-nos sotmesos/es a un pes insuportable
7. Com a pares o tutors, si ens angoixem, transmetre'm aquesta angoixa. Evitem-ho
8. El llenguatge verbal no sempre és la millor eina de comunicació. Les paraules són una càrrega massa pesant
9. Hem de reconèixer quan fan les coses bé. Massa errors, poden irritar i portar a la negació
10. Procurem no envair els seus espais. Respectem la distància que necessiten sense deixar-los sols
11. Algunes conductes "alterades" o "absurdes" no responen a una voluntat de fer res en contra de pares i mares o tutors/es, responen a un problema d'intencions. No els hi hem d'atribuir males intencions
12. Aquestes conductes són formes d'enfrentar-se al món des de la seva especial forma de ser i percebre. Intentem fer un esforç de comprensió
13. El món d'un nen i nena amb autisme no és una fortalesa buida sinó una esplanada tan oberta que pot semblar inaccessible. És un món tan obert, tan lliure d'embuts i mentides, tan ingenuament exposat, que resulta difícil endinsar-s'hi
14. No sols són persones autistes. Són nens i nenes, adolescents i persones adultes que comparteixen amb nosaltres moltes coses, necessitats i sentiments. És més tot quant compartim que allò que ens separa
15. Necessiten estabilitat i benestar emocional. De què els hi serveix el nostre dolor, la nostra reclusió o la nostra depressió com a pares i mares? Sobreposem-nos-hi!
16. Sense aquests nens i nenes, la vida de molts pares i mares seria un buit. Les satisfaccions que poden donar com a fills/es són les mateixes però alhora diferents
17. Revisem periòdicament la medicació pautada. Evitem l'agressió química
18. No ens culpem els uns als altres sobre què passa. La idea de la culpa no produeix més que sofriment
19. Acceptem tal i com són. No condicionem la nostra acceptació a què deixin de ser persones amb autisme
20. Lluny de les subtileses socials, dels enganys i dobles intencions, la vida d'una persona amb autisme pot ser feliç i satisfactòria si és simple, ordenada i tranquila. Ser una persona amb autisme és una manera de ser